CAL 

   BENET    DEL MANIGUES

Pisos de vacances de lloguer. 
 

 
 
       
 
 

Municipi de la comarca de La Noguera, la població de Camarasa es troba a la zona de contacte entre la Depressió Central i els Prepirineus. El riu Segre penetra al terme a través del congost de Camarasa, entre la serra Carbonera i la de Mont-roig, on hi ha el pantà que porta el mateix nom del municipi.

 
 
 

 

 
 
 


Les mostres més rellevants de la presencia humana en aquests territoris correspon a les pintures rupestres de la Cova del Tabac. Coneguda per les seves restes arquitectòniques des de 1880, no va ser fins el 1978 quan Luís Díez Coronel en descobreix els motius pintats, formes abstractes de l’anomenat "Art esquemàtic” (6.500-3.200 anys a. de C.), que són l’expressió dels grups productors neolítics-bronze, però que a diferència d’altres estacions lleidatanes en cavitats a l’aire lliure, aquestes es troben a l’interior d’una cova. El seu valor excepcional com a testimonis de la capacitat intel•lectual humana van determinar que fossin declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1998. Malgrat tot, el jaciment, com quasi el 90% dels conjunts de Lleida, no té a penes protecció, la qual cosa el posa en greu perill pel que fa a la conservació del que podem qualificar com "el primer art de Camarasa”

El municipi està format pels pobles de l’entorn: Camarasa, Figuerola de Meià, Llorenç de Montgai, La baronia de Sant Oïsme, L’Ametlla de Montsec, La Maçana i Fontllonga, agregat el 1970. Dins el terme i ja desapareguts se’n sap de: Merita (desaparegué durant la guerra del comte Mateu de Foix contra Joan I el 1396); Montaspre, conegut també pel nom d’Aspremont; Monteró, antic lloc i Castell, situat al cim d’un turó, enfront de Llorenç de Montgai; Palous, masia al sud del municipi, damunt un tossal, a l'esquerra del barranc de la Vall; Sant Jordi, santuari situat al NE de la població, a la serra de Sant Jordi (729 m) on se celebra un popular aplec el 23 d'abril; i Valldarnàs, despoblat situat al sud de la vila, desaparegut, sembla, als segles XIV o XV.

Camarasa, com la majoria de pobles de la comarca de la Noguera, està patint una profunda regressió poblacional i econòmica. Segons dades proporcionades per l'INE, Camarasa ha sofert un descens notable en la seva població, passant de 2.648 habitants l'any 1900 a 933 el 2007 per dos motius fonamentals. El primer, l'estancament, difícilment superable, del sector agrícola i ramader, perquè són molt pocs els joves que decideixen dedicar-s'hi, donant com a exemple que, tot i essent un dels municipis més grans de Catalunya, té una demografia molt baixa de caps de bestiar; i el segon, que afecta més concretament al poble i lligat amb la indústria elèctrica ben coneguda al nostre municipi, és l'automatització de les centrals hidroelèctriques, que ha provocat la pèrdua constant de llocs de treball.

 



De vital importància econòmica per a la zona n’és la central elèctrica, construïda entre els anys 1917 i 1920; ocupa una superfície de 624 hectàrees i s’estén al llarg de 20 Km, des del Montsec fins ben a prop de l’aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb el Segre. El pantà de Camarasa fou construït l’any 1920 per La Canadenca, ocupa una superfície de 624 hectàrees i s’estén al llarg de 20 Km, des del Montsec fins ben a prop de l’aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb el Segre.

 

 

 



Actualment hi ha unes 2 000 ha destinades a pasturatges i unes 600 ha de zona forestal (alzines i roures) de propietat comunal. Prop de la vila i al voltant de Llorenç de Montgai hi ha algunes zones de regadiu (unes 1 500 ha) que aprofiten l'aigua del Segre i produeixen cereals, alfals, hortalisses, patates i bleda-rave. Al secà hom conrea blat, ordi, vinya, oliveres, farratge (aproximadament una sisena part de la superfície conreada és deixada a guaret). Hi ha una cooperativa agrícola. La ramaderia comprèn bestiar oví (uns 4 500 caps), conills (uns 10 000 caps) i boví (uns 350 caps). Les activitats industrials depenen de l'agricultura (fabricació de pinsos, molins d'oli).

La vila és a l'esquerra del Segre, al peu d'un turó al cim del qual hi havia el castell de Camarasa, d'origen islàmic i refet el 1848 pel general Contreras, i l'església romànica. Fou adquirida pel comte Ramon Berenguer I de Barcelona el 1050 (marca de Camarasa). Al segle XIII esdevingué centre de la batllia reial i de la vegueria de Camarasa i, el 1330, del marquesat de Camarasa. A causa de la seva situació damunt el pas del Segre (l'antic pont de Camarasa, restaurat el 1991, era un dels punts estratègics de la Catalunya occidental), la vila fou sovint escenari de conflictes bèl•lics; durant la guerra dels Segadors resistí (1652) el setge del general francès Saint-Andrieu, i el 1822, durant el Trienni Constitucional, fou totalment saquejada pel reialista Romanillo. L'església parroquial (Sant Miquel) és del 1737. Dins el terme han estat trobades restes prehistòriques (cova del Tabac) i d'època ibèrica i romana.

 



La zona té un elevat interès pel que fa a la diversitat i representativitat d’ecosistemes d’aiguamolls. Paral•lelament, el conjunt de cingleres que envolten el pantà ofereixen una bellesa plàstica difícil d’igualar i aporten més diversitat d’ocells a tota la contrada. En algunes de les cingleres i barrancades nidifiquen espècies com el voltor (Gyps fulvus), l’aufrany (Neophron pernocpterus) o el trencalòs (Gypaetus barbatus).

 
 

 

 
 
 

 

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

           

 

 

 
menu

Plaça Major, 2

25613.-Camarasa 

Telf. 616216663

 

 

 
 

contador de visitas

                                  

 

 
 
   Apartamentos Camarasa                                                                                                free counters
 
 
 
 
 
 

 

pagina web gratis